x

Consell Farmacèutic

Malalties Autoimmunitàries

El concepte de malaltia autoimmunitària inclou un seguit de malalties cròniques (més de 100) que tenen un problema de base semblant: el sistema immunitari ataca i destrueix per error estructures cel-lulars sanes que hauria de protegir.

De forma general, les cèl-lules sanguínies del sistema immunitari produeixen anticossos contra antígens que reconeix com a substàncies nocives (bacteris, virus, toxines, cèl-lules canceroses...). Quan es pateix algun trastorn autoimmunitari, el sistema immunitari no diferència entre teixit sa i antígens i com a resultat el cos reacciona destruint els teixits normals.

Es coneixen més de 80 trastorns autoimmunitaris diferents, d'entre els que destaquen per la seva freqüència: Malaltia d'Addison, Celiaquia (enteropatia por gluten), Malaltia de Graves, Tiroïditis de Hashimoto, Esclerosis múltiple, Miastènia gravis, Anèmia perniciosa, Artritis reumatoide, Síndrome de Sjogren, Lupus eritematós sistèmic, Diabetis tipus I,...

Per poder classificar una malaltia com a autoimmune, cal que presenti alguna de les següents característiques específiques:

  • Presència d'autoanticossos reactius en sèrum
  • Presència d'autoanticossos fixats en les cèl-lules o teixits diana.
  • Presència d'infiltrats inflamatoris em els teixits lesionats.

En funció de l'antigen implicat i la seva localització, la reacció immune pot afectar a un únic òrgan, com seria per exemple la Diabetis tipus I, o a diferents òrgans i teixits, com seria el cas del Lupus Eritematós Sistèmic (LES). A més, una persona pot patir més d'un trastorn autoimmunitari al mateix temps.

Causes

L'origen de la majoria de malalties autoimmunes és desconegut però hi ha consens en atribuir-li una etiologia multifactorial, i un paper fonamental de la predisposició genètica junt a molts altres factors desencadenants (infeccions, medicaments, règims nutricionals, toxines o situacions d'estrés psíquic).

Un trastorn autoimmunitari pot ocasionar:

  • Destrucció de teixit corporal
  • Creixement anormal d'un òrgan
  • Canvis en el funcionament d'òrgans

Diagnòstic

El metge diagnosticarà el tipus de malaltia a partir dels resultats analítics obtinguts (proves d'autoanticossos i d'anticossos antinuclears, proteïna C-reactiva, grup de proves metabòliques complertes, taxa de sedimentació eritrocítica, anàlisis d'orina,...) juntament amb un examen físic, avaluant els signes que presenti el pacient, els quals dependran de cada malaltia.

Tractament

Els objectius del tractament són:

  • Reduir els símptomes
  • Controlar el procés autoimmunitari
  • Mantenir la capacitat del cos per combatre malalties

L'abordatge terapèutic és complex i variat i sempre s'adapta al tipus de pacient, l'extensió i la gravetat de la malaltia. A més dels fàrmacs específics, és important aplicar certes mesures generals com evitar els factors desencadenants.

Actualment podem distingir dos grans tipus de tractaments: els dirigits a controlar la inflamació tissular d'una manera global i els tractaments que inhibeixen de manera selectiva el procés inflamatori.

Mesures higienicodietètiques i consell farmacèutic :

  • En el cas concret del LUPUS ERITEMATÓS SISTÈMIC (LES), cal evitar l'exposició solar o als raigs UVB pel seu potencial activador de la malaltia. A més cal aconsellar posar-se protectors solars d'alta activitat (Factor de protecció 50+, o superior) 30 minuts abans de sortir de casa, repetint l'aplicació cada 2 h.
  • En el cas d'immunosupressió farmacològica, s'han d'evitar els contactes íntims amb pacients amb processos infecto-contagiosos.
  • Realitzar activitat física diària per mantenir un to muscular adequat.
  • Prioritzar la rehabilitació activa i passiva musculoarticular dels afectats.

Què cal tenir en compte de les malalties autoimmunes:

  • La majoria són cròniques i incurables, i es poden controlar amb el tractament.
  • Els símptomes poden aparèixer i desaparèixer (brots). L'objectiu dels tractaments és el de disminuir el nombre i la durada dels brots.
  • Les complicacions depenen de la malaltia i els efectes secundaris
  • Els medicaments utilitzats per inhibir el sistema immunitari poden provocar efectes secundaris greus, amb un risc més alt d'infeccions.
  • Tot i que de moment, no hi ha una prevenció concreta per a la majoria de malalties autoimmunes, es poden evitar alguns factors desencadenants com l'exposició solar i el tabac, entre d'altres.
  • Mantenir les mesures profilàctiques adequades al tipus de malaltia ( calendari vacunal, activitat física, rehabilitació,...).

 

 

MÉS VISTOS

Viatjar amb tranquil·litat. Recomanacions per a viatges internacionals.

PREPARANT EL VIATGE -Vacunacions Truca a CAtSalut Respon 061 i demana consell sobre les vacunes necessàries en el país de destí.Programa la visita ...

Picades de meduses. Recomanacions.

Les picades de meduses produeixen una sensació molt similar a la del dolor causat per una cremada. Provoquen una erupció a la pell que pot reaparèix ...

Malalties Autoimmunitàries

El concepte de malaltia autoimmunitària inclou un seguit de malalties cròniques (més de 100) que tenen un problema de base semblant: el sistema immu ...