Consell Farmacèutic

Els Trastorns de la conducta alimentària (TCA) són trastorns mentals caracteritzats per un comportament patològic davant la ingesta alimentària i una obsessió pel control de pes, tenen un origen multifactorial (biològic, psicològic, familiar, sociocultural...) i provoquen conseqüències negatives tant per la salut física com mental de la persona.

Els més coneguts són l'anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, però també n'existeixen d'altres, com el trastorn per afartament, l'ortorèxia (l'obsessió pel menjar sa), i la vigorèxia (l'obsessió per l'exercici físic).

Els TCA són malalties greus però que es poden curar si la persona fa tractament amb un equip de metges i psicòlegs especialitzats en TCA.

Però...Quins són els senyals d’alerta? Quan podem sospitar?

Aquests senyals poden informar-nos sobre la presència de la malaltia. Consulta amb el/la teva metge/sa si sospites d’un possible trastorn de la conducta alimentaria (TCA).

EN RELACIÓ A L’ALIMENTACIÓ

• Utilitza de manera injustificada dietes restrictives
• Es preocupa constantment pel menjar
• Té sentiment de culpabilitat per haver menjat
• Té un comportament alimentari estrany (menja molt ràpid, menja a peu dret, dona voltes al menjar en el plat, esmicola el menjar en trossos molt petits)
• Es tanca en el bany després de cada àpat cada vegada amb més freqüència i durant més temps.
• Evita els àpats en família
• Amaga el menjar, per exemple en la seva habitació, on en ocasions es poden trobar grans quantitats de restes de menjar, envasos,...

EN RELACIÓ AL PES

• Ha tingut una pèrdua de pes injustificada
• Mostra por i rebuig exagerat al sobrepès
• Practica exercici físic de manera compulsiva amb un únic objectiu d’aprimar-se.
• Sospites que pugui estar practicant vòmits auto induïts
• Sospites que consumeixi laxants i diürètics.
• Mostra signes d’amenorrea (desaparició del cicle menstrual durant, com a mínim, 3 mesos consecutius).
• Mostra altres símptomes que puguin relacionar-se amb desnutrició, com fred a les mans i peus, sequedat de la pell, estrenyiment, pal·lidesa o mareig, caiguda de cabell,...

EN RELACIÓ AMB LA IMATGE CORPORAL

• Té una percepció errònia de tenir un cos amb excés de pes
• Intenta amagar el seu cos, per exemple, amb roba ampla.

EN RELACIÓ AL COMPORTAMENT

• El rendiment acadèmic o laboral ha disminuït
• Mostra un aïllament progressiu (amb els seus amics, amb la família,...)
• Està més irritable o agressiu/va
• Sospites de símptomes de depressió o ansietat
• Sospites que menteix o manipula

Tot i així, cal tenir en compte que aquestes senyals no confirmen la malaltia. El diagnòstic l’ha de fer un metge/sa especialista.

Què podem fer des de casa?

DEMOSTRA-LI COMPRENSIÓ I PREOCUPACIÓ

Sigues el seu recolzament, però no vulguis ser el seu terapeuta. No l’acusis ni el/la facis sentir culpable.

• És molt important ser honest, directe i comprensiu
• Asseu-te tranquil·lament i comunica la teva preocupació pel que passa.
• Fes-li saber que t’agradaria ajudar

SUGGEREIX AJUDA PROFESSIONAL

• Hi ha múltiples opcions. La majoria de la gent respon millor si se li ofereix diferents opcions
• Pots oferir-li una associació contra l’anorèxia i bulímia, o grups d’ajuda mútua, un nutricionista o un psicòleg.
• Pots oferir-te a acompanyar-la/o

SI ES RESISTEIX O NEGA EL PROBLEMA

Es possible que no estigui preparat/da per admetre’l.

...No l’ajudis a negar-lo amb el teu silenci.

• No discuteixis pel tema del menjar o el pes.
• Parla-li de les coses que observes i que et preocupen.
• No pots obligar-la/o a buscar ajuda, però pots fer-li saber a on pot adreçar-se o parlar per demanar informació.
• Reafirma-li que estàs disposat a parlar del problema, però només quan vulgui.

NO LA INTENTIS CONTROLAR

La clau està en fer-li sentir el nostre suport.

• No s’ha d’intentar manipular amb suborns, recompenses, càstigs o culpabilitat. Cap d’aquestes tàctiques funciona.

Pots demanar ajuda en diferents associacions, com per exemple:

Associació en defensa de l’Atenció a l’Anorèxia Nerviosa i Bulímia. www.adaner.org

Associació contra l’anorèxia i la bulímia. www.acab.org