Els Trastorns de la conducta alimentària (TCA) són trastorns mentals caracteritzats per un comportament patològic davant la ingesta alimentària i una obsessió pel control de pes, tenen un origen multifactorial (biològic, psicològic, familiar, sociocultural...) i provoquen conseqüències negatives tant per la salut física com mental de la persona.
Els més coneguts són l'anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, però també n'existeixen d'altres, com el trastorn per afartament, l'ortorèxia (l'obsessió pel menjar sa), i la vigorèxia (l'obsessió per l'exercici físic).
Els TCA són malalties greus però que es poden curar si la persona fa tractament amb un equip de metges i psicòlegs especialitzats en TCA.
Però...Quins són els senyals d’alerta? Quan podem sospitar?
Aquests senyals poden informar-nos sobre la presència de la malaltia. Consulta amb el/la teva metge/sa si sospites d’un possible trastorn de la conducta alimentaria (TCA).
EN RELACIÓ A L’ALIMENTACIÓ
- Utilitza de manera injustificada dietes restrictives
- Es preocupa constantment pel menjar
- Té sentiment de culpabilitat per haver menjat
- Té un comportament alimentari estrany (menja molt ràpid, menja a peu dret, dona voltes al menjar en el plat, esmicola el menjar en trossos molt petits)
- Es tanca en el bany després de cada àpat cada vegada amb més freqüència i durant més temps.
- Evita els àpats en família
- Amaga el menjar, per exemple en la seva habitació, on en ocasions es poden trobar grans quantitats de restes de menjar, envasos,...
EN RELACIÓ AL PES
- Ha tingut una pèrdua de pes injustificada
- Mostra por i rebuig exagerat al sobrepès
- Practica exercici físic de manera compulsiva amb un únic objectiu d’aprimar-se.
- Sospites que pugui estar practicant vòmits auto induïts
- Sospites que consumeixi laxants i diürètics.
- Mostra signes d’amenorrea (desaparició del cicle menstrual durant, com a mínim, 3 mesos consecutius).
- Mostra altres símptomes que puguin relacionar-se amb desnutrició, com fred a les mans i peus, sequedat de la pell, estrenyiment, pal·lidesa o mareig, caiguda de cabell,...
EN RELACIÓ AMB LA IMATGE CORPORAL
- Té una percepció errònia de tenir un cos amb excés de pes
- Intenta amagar el seu cos, per exemple, amb roba ampla.
EN RELACIÓ AL COMPORTAMENT
- El rendiment acadèmic o laboral ha disminuït
- Mostra un aïllament progressiu (amb els seus amics, amb la família,...)
- Està més irritable o agressiu/va
- Sospites de símptomes de depressió o ansietat
- Sospites que menteix o manipula
Tot i així, cal tenir en compte que aquestes senyals no confirmen la malaltia. El diagnòstic l’ha de fer un metge/sa especialista.
Què podem fer des de casa?
DEMOSTRA-LI COMPRENSIÓ I PREOCUPACIÓ
Sigues el seu recolzament, però no vulguis ser el seu terapeuta. No l’acusis ni el/la facis sentir culpable.
- És molt important ser honest, directe i comprensiu
- Asseu-te tranquil·lament i comunica la teva preocupació pel que passa.
- Fes-li saber que t’agradaria ajudar
SUGGEREIX AJUDA PROFESSIONAL
- Hi ha múltiples opcions. La majoria de la gent respon millor si se li ofereix diferents opcions
- Pots oferir-li una associació contra l’anorèxia i bulímia, o grups d’ajuda mútua, un nutricionista o un psicòleg.
- Pots oferir-te a acompanyar-la/o
SI ES RESISTEIX O NEGA EL PROBLEMA
Es possible que no estigui preparat/da per admetre’l.
...No l’ajudis a negar-lo amb el teu silenci.
- No discuteixis pel tema del menjar o el pes.
- Parla-li de les coses que observes i que et preocupen.
- No pots obligar-la/o a buscar ajuda, però pots fer-li saber a on pot adreçar-se o parlar per demanar informació.
- Reafirma-li que estàs disposat a parlar del problema, però només quan vulgui.
NO LA INTENTIS CONTROLAR
La clau està en fer-li sentir el nostre suport.
- No s’ha d’intentar manipular amb suborns, recompenses, càstigs o culpabilitat. Cap d’aquestes tàctiques funciona.
Pots demanar ajuda en diferents associacions, com per exemple:
Associació en defensa de l’Atenció a l’Anorèxia Nerviosa i Bulímia. www.adaner.org
Associació contra l’anorèxia i la bulímia. www.acab.org
