Consell Farmacèutic

Què se sap?

El 7 de maig de 2022 es va notificar al Regne Unit un primer cas de verola del mico, probablement importat; fins al 16 de maig s'havien identificat 6 casos més, en persones sense historial de viatges a zones endèmiques ni contacte amb el cas inicial. Tots ells en homes que tenen sexe amb homes (HSH).

El 18 de maig, Portugal va notificar 5 casos confirmats i més de 20 sospitosos de la malaltia, i també a Espanya es van confirmar els primers 7 diagnòstics, tots casos lleus i no hospitalitzats; igualment, han aparegut al nostre país diversos casos considerats sospitosos en investigació (per exemple, la Comunitat de Madrid va informar de 23). Els experts adverteixen de la probable confirmació de més casos i en més països.

Si bé es van registrar brots a Europa i Amèrica en anys anteriors, aquesta és la primera vegada que es confirma una cadena de transmissió sense nexe epidemiològic amb Àfrica.

Què és la verola del mico?

És una infecció causada per un virus de la família Poxviridae, del gènere Orthopoxvirus, en què també es troba el virus de la “verola humana”; encara que va tenir el seu origen en micos, els primers casos en humans van descriure el 1970. Es tracta d'una malaltia endèmica de zones de selva a l'Àfrica oriental i central (Congo, Nigèria, etc.) que es contagia entre humans per contacte estret quan hi ha intercanvi perllongat de fluids de vies respiratòries o lesions cutànies. Per ara, no es considera una malaltia de transmissió sexual.

Després d'un període d'incubació de 7 a 14 dies (de vegades fins a 21), els símptomes inicials són: febre alta, intens dolor al cap, d'articulacions i musculars (típicament a l'esquena), inflamació dels ganglis limfàtics i cansament. El signe més característic és una erupció cutània amb picor associat, que apareix després d'1-3 dies des del debut dels símptomes, amb butllofes que evolucionen fins a convertir-se en pústules i crostes que cauen; sol començar a la cara i es dissemina a altres parts del cos, incloent mans i peus i els genitals.

La malaltia sol ser autolimitada i desapareix en 2-4 setmanes. L'OMS subratlla que la taxa de letalitat ha variat molt en les diferents epidèmies i s'estima entre l'1% i el 10% segons la soca.

Consideracions des de la Farmàcia:

- Actualment no es disposa de tractament específic davant de la verola del mico.

- Pel que fa  a la seva prevenció, encara no hi ha vacunes específiques disponibles per al públic general a Europa. Es considera que la vacuna davant de la verola “humana” és efectiva per prevenir la infecció o fer-la més lleu, però actualment no és d'ús comú per considerar la malaltia eradicada des de fa 4 dècades.

- Per al control de brots, es recomanen les següents mesures preventives:

- Els casos sospitosos o amb símptomes compatibles han de buscar atenció mèdica i aïllar-se als seus domicilis. Els seus contactes estrets han de minimitzar les interaccions socials i vigilar-ne la possible aparició de símptomes. La notificació de casos és important.

- Protegir especialment nens i joves, que en principi podrien tenir una malaltia més greu per no haver estat exposats al virus ni a l'antiga vacuna de la verola humana.

- Evitar contacte amb animals que puguin ser vectors del virus (especialment aquells que tinguin simptomatologia o visquin en àrees endèmiques) o qualsevol material en contacte amb ells.

- Tenir una bona higiene de mans amb aigua i sabó o solucions hidroalcohòliques després del contacte amb persones o animals infectats.

- Usar equips de protecció personal quan s'atengui pacients sospitosos o diagnosticats.

- Minimitzar les pràctiques sexuals de risc (per exemple, moltes parelles sexuals).

- Es recorda una vegada més que els antibiòtics no són eficaços per al tractament d'infeccions virals i el seu ús inadequat pot afavorir resistències antimicrobianes.